LA PERLA: FORMA, COLOR i TIPUS.
La perla és bàsicament una concreció de nacre produïda per mol·luscos marins, és a dir d’aigua salada, i també d’aigua dolça. La seva forma i color és molt variat, i les seves característiques han convertit a les perles en grans protagonistes en el mon de la joieria i la ornamentació.
Solem dir, en el àmbit joier, que les perles són vives referint-nos a que degut a que en la seva composició hi ha una part orgànica i d’aigua estan sotmeses a possibles canvis en la seva superfície en el color i en el orient si no són tractades amb cura. Per aquest motiu i per tal de mantenir-les en les millors condicions hem d’evitar el contacte de les perles amb productes que poden ser agressius; com colònies i perfums i el contacte amb superfícies dures i aspres que poden malmetre la seva superfície.
Les perles poden presentar diferents mides, formes i colors, i una de les característiques que les fan més atractives són la brillantor i la iridescència produïda per l’efecte de les diferents capes que s’han format durant la prelació, es a dir la formació de la perla.
La brillantor i la iridescència es coneixen com l’orient de la perla, i l’orient junt amb e llustre és conegut com l’aigua de la perla.
LA FORMA
AL forma mes habitual de les perles són les esfèriques. En aquest cas la perla és complerta, però també podem trobar les perles complertes però que tenen forma semiesfèrica; les anomenem botó. També es coneixen com perla mabe.
La perla botó és diferent a la mitja perla. Aquesta última ha crescut contra la valva o petxina i li falta la cobertura de nacre per aquesta part. Per tant no serà una perla complerta.
Les perles amb la superfície alterada són conegudes com irregulars, i quan aquesta irregularitat és prominent són conegudes com perles barroques.
EL TIPUS
La perla per excel·lència i molt rara en l’actualitat és la perla natural. En aquest cas no hi ha intervingut l’acció de l’home en la seva formació i s’origina per la introducció d’un cos estrany (sovint grans de sorra) dins del cos del mol·lusc i que no pot expulsar. En aquest cas el mol·lusc segrega una substància per recobrir el cos que l’envoltarà format el nacre.
La perla cultivada: Es la perla produïda per un mol·lusc degut a la intervenció de l’home.
S’introdueix intencionadament un nucli per provocar que el mol·lusc formi la perla. Aquest nucli pot ser orgànic (fragment d’epiteli secretor) o rígid; en aquest cas s’introdueix una petita esfera de mareperla junt amb un fragment d’epiteli secretor.
Dins de les perles cultivades també trobem les anomenades “perles keshi”. En aquest cas no s’hi fa una intervenció al mol·lusc però sense introduir cap mena de nucli.
La qualitat i grandària de les perles així com la seva perfecció varien en funció de com i on han estat cultivades.
Les perles cultivades en aigua dolça, provenen principalment dels llacs i rius de la Xina, però també del Japó i Estats.
Les perles japoneses o Akoya són perles cultivades a l’aigua salada d’Akoya (Japó) i la seva mida oscil·la entre 6 i 8.5 mm, amb un orient mes intens que les cultivades en aigua dolça.
La perla australiana és la mes gran i també es cultiva en aigua salada al nord d’Austràlia, Indonèsia i Filipines. La perfecció, la brillantor i la mida determinen el seu preu. Les mides són superiors a 9 mm.
Les perles de Tahití tal com el seu nom indica es cultiven a aigües salades i temperades de la Polinèsia francesa. Tenen una brillantor molt intensa i poden arribar a fer 13 mm. De diàmetre. El seu color característic és el gris amb tonalitats fins al negre i també amb tons daurats i verdosos amb un orient molt atractiu.
EL COLOR
Les perles més apreciades per les seves totalitats i colors diferent al blanc són l’australiana i la de Tahití.
Així com la gama de color de la perla australiana varia del blanc al negre passant per diferents games de grisos, la perla de Tahití va del gris al negre i a més pot presentar colors daurats, verds, blaus i taronges. Les perles amb tonalitats daurades també es coneixen com perles “golden”.
La gran varietat i la seva bellesa fan de la perla un material idoni per les joies i un guarniment personal imprescindible tan soles com en combinació amb diamants o altres pedres precioses.
Per finalitzar parlarem de les perles sintètiques, artificial o d’imitació. Com el seu nom indica són perles elaborades per l’home per obtenir l’aspecte i la forma de les perles naturals.
Per construir-les s’usen diferents tècniques. Solen ser esferes de vidre cobertes amb diferents materials per aconseguir una iridescència similar a les perles naturals, com per exemple compostos orgànics derivats de les escates de peix i sotmesos a tractaments químics per endurir-les.
(Nota: Algunes traduccions automàtiques podrien donar resultats imprecisos en els termes mes tècnics i específics).
